El vampir
Hi havia una vegada un nen, el Pere, que feia el mateix curs que vosaltres. Li anaven molt bé els estudis excepte l’assignatura de matemàtiques. Per culpa de les matemàtiques segurament no podria passar de curs i això l’amoinava molt.
Però a meitat de curs es va incorporar un alumne nou, que era una mica estrany. Tenia els cabells molt llargs i bruts, la seva cara era molt pàlida i feia una pudor molt rara. Cap nen no volia seure al seu costat, excepte quan hi havia examen de “mates”. La raó d’aquest canvi es devia al fet que el nen era un geni en aquesta assignatura i tothom intentava copiar-se.
Un dia, aquest nen estrany li va proposar al Pere de fer-li classes particulars sense cobrar. En Pere no estava gaire convençut, però al final va acceptar. Van quedar que passaria per casa seva a les 5 de la tarda, quan la mare del Pere hagués sortit a treballar. Mitja hora abans de les 5 ja trucaven a la porta del Pere. Era l’altre nen.
Les classes anaven molt bé tot i que el primer dia en Pere no s’acostumava a la pudor que feia l’altre nen. Fins i tot va obrir la finestra perquè s’escampés una mica l’aire.
Al cap de tres dies, en Pere havia millorat molt en les matemàtiques i un examen que va fer el va aprovar sense problemes. Tot i els bons resultats, en Pere cada dia que passava tenia més són. S’adormia a tot arreu: a casa, al col.legi, mentre l’altre company li feia classes…
I va ser un d’aquests dies que en Pere es va despertar, i va veure sang a la llibreta de matemàtiques. Estava tot sol, però per molt que va mirar i remirar no es va veure cap tall.
La seva mare va notar que cada dia estava més feble i el portà al metge, qui li va diagnosticar anèmia. Durant una setmana es va quedar al llit fins que es recuperà del tot.
Al tornar a classe va veure que el noi estrany no hi era i començà a preguntar. Cap persona sabia dir-li res més excepte que durant aquella setmana no havia aparegut a classe. Com que en Pere li vol agrair tot el que ha fet, demana l’adreça del nen estrany i se’n va a veure’l. Vivia en la part més antiga i que feia més por d’anar-hi. Localitza el bloc de pisos i intenta trobar a través de les bústies el pis. No ho aconsegueix i decideix preguntar als veïns. El primer no li sap dir res, i el segon li explica que va ser una desgràcia el que li va passar a aquella família. La mare i la germana van morir a causa d’una malaltia anomenada clorosi, un tipus d’anèmia. En canvi el noi estrany cada dia estava més sa i més maco fins que un dia va desaparèixer.
I així acaba el conte del nen vampir.
LA FADA TRES FLORETES
Ja havia arribat la primavera al Jardí de la Fantasia. La Fada "Tres floretes" treballava incansable per deixar-ho tot a punt. Havia de despertar a les formiguetes, les abelles, i tota classe d'insectes, perquè sortissin del seu cau, i es posessin a enllestir totes les feines que els hi pertocaven. Mica en mica, el Jardí es va anar despertant, però la "Tres floretes" es va adonar de seguida que la "Margarideta" encara dormia. Sense pensar-s'ho dos cops, va anar a trobar-la:
-Au gandula! Aixeca't d'una vegada!- digué enfadada.
Amb feines i treballs es va posar dreta, i li va fer amb les mans que anés passant que ja l'atraparia. La"Tres floretes" la coneixia molt bé, i es va quedar a la porta del seu cau una bona estona, esperant que sortís. Però no hi va haver manera; llavors va tornar a entrar, i la va trobar repenjada damunt la taula, dormida com un soc.
-Ai què en farem de tu, no n'has tingut prou de dormir tot l'hivern?-digué deixant caure tres flors damunt del seu cap.
De seguida es va despertar, i es va posar a treballar, necessitava una petita empenta, per treure's la mandra de sobre: una flor vermella (la força), una de groga ( la llum), i una de verda (la natura). Així era com la Fada "Tres floretes", despertava cada primavera tots els éssers vius del Jardí de la Fantasia.
Fi
-Au gandula! Aixeca't d'una vegada!- digué enfadada.
Amb feines i treballs es va posar dreta, i li va fer amb les mans que anés passant que ja l'atraparia. La"Tres floretes" la coneixia molt bé, i es va quedar a la porta del seu cau una bona estona, esperant que sortís. Però no hi va haver manera; llavors va tornar a entrar, i la va trobar repenjada damunt la taula, dormida com un soc.
-Ai què en farem de tu, no n'has tingut prou de dormir tot l'hivern?-digué deixant caure tres flors damunt del seu cap.
De seguida es va despertar, i es va posar a treballar, necessitava una petita empenta, per treure's la mandra de sobre: una flor vermella (la força), una de groga ( la llum), i una de verda (la natura). Així era com la Fada "Tres floretes", despertava cada primavera tots els éssers vius del Jardí de la Fantasia.Fi
